ciudades imposibles

barcelona

Navega esta experiencia en tu ordenador
...Cargando... Ciudades Imposibles Barcelona
...Cargando... Ciudades Imposibles Barcelona
...Cargando... Ciudades Imposibles Barcelona

Continuar_

Escucha a / Escolta en Fernando

Las barracas

La Perona fue un barrio de barracas que se extendía junto a las vías del tren desde la calle Espronceda hasta la iglesia de Sant Martí de Provençals. Estuvo poblado mayormente por personas de etnia gitana y su nombre recordaba la visita de Eva Duarte de Perón, que pasó por aquí en 1947. En 1966 alcanzó su mayor número de población –cerca de 5000 habitantes en 1000 barracas–, al trasladarse aquí los habitantes de los recientemente vaciados núcleos barraquistas del Somorrostro y Montjuïc. En 1989, con las olimpiadas en el horizonte, el ayuntamiento derribó las últimas barracas e indemnizó y realojó a las 55 familias que quedaban allí.

Català/
Les barraques

La Perona va ser un barri de barraques que s'estenia al costat de les vies de tren des del carrer Espronceda fins a l'església de Sant Martí de Provençals. Va estar poblat majorment per persones d'ètnia gitana i el seu nom recordava la visita d'Eva Duarte de Perón, que va passar-hi el 1947. En 1966 va assolir el seu màxim de població -prop de 5000 habitants en 1000 barraques-, quan aquí s’hi van traslladar els habitants dels recentment buidats nuclis barraquistes del Somorrostro i Montjuïc. El 1989, amb les olimpíades a l'horitzó, l'ajuntament va enderrocar les últimes barraques i va indemnitzar i reallotjar les 55 famílies que encara hi quedaven.

La iglesia de la Sagrera

Sagrera es el nombre con el que desde el siglo XI se designaba el territorio de un radio de treinta pies que rodeaba a las iglesias y protegía a los habitantes de la violencia feudal. Allí cualquier acto de violencia conllevaba una pena de excomunión. Estaba prohibido apropiarse o violentar todo aquello que se situara en ese territorio ‘sagrado’, fueran personas o bienes. Para evitar que los señores feudales confiscaran sus cosechas, los campesinos las guardaban junto a la ermita de Sant Martí y, para custodiarlas mejor, edificaron a su alrededor. Así, alrededor de la iglesia, se formó el núcleo de Sant Martí de Provençals y, al mismo tiempo, el espacio sagrado que la rodeaba dio nombre al barrio contiguo, La Sagrera.

Català/
L'església de la Sagrera

Sagrera és el nom amb el qual, des del segle XI, es designava el territori d'un radi de trenta peus que envoltava les esglésies i protegia als habitants de la violència feudal. Allà qualsevol acte de violència comportava una pena d'excomunió. Quedava prohibit apropiar-se o violentar tot allò que se situés en aquest territori 'sagrat', fossin persones o béns. Per evitar que els senyors feudals confisquessin les seves collites, els camperols les guardaven al costat de l'ermita de Sant Martí i, per custodiar-les millor, van edificar al seu voltant. Així, al voltant de l'església, es va formar el nucli de Sant Martí de Provençals i, al mateix temps, l'espai sagrat que l'envoltava va donar nom al barri contigu, La Sagrera.

Siguiente_

>>>